La candidiasi és una infecció comuna produïda per llevats, que te lloc quan hi ha un creixement excessiu d’aquests, generalment del gènere Càndida àlbicans. Donat el nivell de patiment i la desinformació que hi ha al respecte -la xarxa n’és un reflex fidel, mireu els fòrums-, em veig amb l’obligació d’aclarir i centrar una mica el tema. AVÍS: Hi han imatges molt explícites.

La Candida està sempre present a la boca, tub digestiu i vagina en petites quantitats sense causar símptomes, ja que és mantinguda sota control pels bacteris i el sistema immune. Certes condicions alteren aquest equilibri natural, permetent a la Candida créixer en excés i així que produeixi problemes de salut.

Primer de tot hem d’entendre que quasi sempre la candidiasi vaginal és un problema derivat de la candidiasi instaurada al sistema digestiu, o en rares ocasions una contaminació d’origen sexual ocasionada per la parella també infectada.

Generalment les càndides a la vagina hi són per proximitat al anus. M’explico: La candidiasi quasi sempre es manifesta al haver-hi un creixement desmesurat d’una part de la flora intestinal -càndida àlbicans- que colonitza tot el sistema digestiu, des de la boca fins a l’anus. En les dones, per proximitat -doncs la vagina està a pocs centímetres del anus- aquesta es contamina, i al haver-hi dues condicions indispensables per el seu desenvolupament -la temperatura i la humitat-, les càndides creixen i es reprodueixen magníficament.

Moltes dones de totes les edats i condicions es passen anys i anys de consultori en consultori, ja sigui de ginecòlegs o de dermatòlegs, prenen antimicòtics orals i posant-se òvuls vaginals sense solucionar de cap manera el seu problema. Aquestes dones pateixen unes picors i unes coïssors als seus genitals que no les deixen viure, es fan uns fars de plorar immensos, abandonen la seva vida sexual per dolor i per falta de libido,  senten una impotència absoluta, i més coses que seria molt llarg de mencionar.

Quins són els símptomes de la candidiasi vaginal?

.- Picor o irritació vulvar: És el símptoma més freqüent i molest.

.- Dolor: La vagina i la vulva estan inflamades, el que produeix enrogiment i dolor. El rascat pot empitjorar. Poden aparèixer úlceres a la vagina i en la vulva.

.- Fluix vaginal: És més dens del normal, habitualment blanc i amb un aspecte semblant al formatge.

.- Coïssor en orinar: Produït perquè l’orina irrita el teixit inflamat de la vulva.

.- Dolor al tenir relacions sexuals: Algunes dones que tenen candidiasi vaginal de repetició poden notar dolor a les relacionar sexuals i intens picor sense molt fluix vaginal.

NOTA: Els símptomes de la candidiasi tan sigui vaginal com del tracte digestiu, poden ser-hi tots o en part, a més cada persona els manifesta amb més o menys intensitat. El que vull dir amb això, és que unes poden tenir problemes digestius importants i altres no, unes poden tenir problemes de picors notables i d’altres no, unes poden necessitar menjar moltes coses dolces com la xocolata i d’altres no. Per tant cadascú, com amb la majoria dels desequilibris de salut és diferent als demés.

Gairebé un 75% de totes les dones adultes han tingut almenys una infecció genital produïda per llevats en la seva vida. Les infeccions vaginals produïdes per Càndida ocorren de forma més freqüent i greu en les persones que tenen el sistema immune debilitat. Hi ha altres situacions que poden fer que una dona tingui major risc de desenvolupar aquesta infecció:

.- Embaràs i altres canvis hormonals: L’embaràs produeix un ambient ideal per al creixement dels llevats. Els antics anticonceptius que contenien elevades dosis d’estrògens feien a algunes dones més propenses a tenir candidiasi. Solen començar abans del període menstrual, possiblement a causa de canvis hormonals.

.- Diabetis mellitus: Si els nivells de sucre en sang estan mal controlats, els llevats poden créixer de manera excessiva.

.- Ús d’antibiòtics d’ampli espectre: Els antibiòtics destrueixen els bacteris del nostre organisme que controlen el creixement dels llevats. Alguns antibiòtics s’associen de forma particular amb la candidiasi vaginal.

.- Ús de corticoides i altres fàrmacs que alteren el sistema immune: Augmenten el creixement dels bacteris o interfereixen amb els mecanismes de control de l’organisme.

.- Altres factors: L’ús d’olis de bany, sabons perfumats o desodorants perfumats. L’ús de roba molt ajustada o sintètica. Les relacions sexuals poden produir una candidiasi o empitjorar-ne els símptomes.

La major part de les infeccions per Càndida són causades per la mateixa persona que posseeix aquest llevat. La Càndida està sempre present a la boca, tub digestiu i vagina en petites quantitats. Els símptomes es desenvolupen només quan el llevat creix excessivament en aquests llocs. Per tant, la candidiasi vaginal no és necessàriament una malaltia de transmissió sexual. Tal com he comentat anteriorment, de forma més rara, la Càndida pot passar de persona a persona, com per exemple en les relacions sexuals, tan genitals com buco-genitals.

Els símptomes de la candidiasi genital són similars als de moltes altres infeccions vaginals. Per fer un diagnòstic diferenciat normalment es necessita fer una anàlisi de símptomes en general de la persona. Com poden ser:

.- Ets molt llaminera?

.- Tens aftes “llaguetes” a boca molt sovint?

.- Tens mals decap esporàdics?

.- Tens problemes de digestió com gasos i inflor abdominal?

.- Tens episodis de restrenyiment o diarrees esporàdics i sense cap motiu aparent?

.- Tens algun tipus d’al·lèrgia?

.- Tens picors al anus, sobre tot a vespre?

Com es tracta la candidiasi vaginal?

La candidiasi vaginal es cura amb un protocol alimentari concret, debilitant les càndides i prenent al mateix temps antifúngics que n’aturen el seu creixement. Es fa un tractament local junt amb un de general -oral-.

.- Tractament local: És el més immediat doncs apaivaga les picors i les cremors a la vagina. Consisteix en rentats amb aigua i bicarbonat sòdic, rentats i irrigacions vaginals amb aigua i vinagre de poma, aplicacions nocturnes de compreses amb iogurt natural ecològic i de tant en tant en l’aplicació d’òvuls (semblant a un supositori) -amb flora vaginal- que s’introdueixen en la vagina així com cremes aplicades a la vulva a base de àloe vera, calèndula i camamilla.

.- Tractament oral: Es tracta d’una dieta amb restricció absoluta de sucres i llevats durant un més i seguidament tres mesos amb la mateixa dieta i prenent antifúngics dietètics en forma de càpsules o pastilles. Durant tot aquest protocol que dura quatre mesos s’ajuda al fetge amb extractes i vials adients.

És absolutament imprescindible seguir els dos tractaments a l’hora. El tractament de la parella masculina ajudarà a prevenir la recurrència en la dona.

Què has de fer si penses que tens una candidiasi vaginal?

Fes cap al teu naturòpata de confiança, fonamentalment si és la primera vegada que et passa. Ell farà una avaluació dels teus símptomes i decidirà quin camí has de seguir.

El flux vaginal i la picor es poden deure a altres infeccions, com ara vaginosis bacterianes, infecció per Trichomonas o per Chlamydia. De vegades l’herpes genital també es pot confondre amb una candidiasi vaginal. En el cas que no estigui a les seves mans el poder-te ajudar et derivarà cap el professional oportú.

Ja que la candidiasi vaginal i la infecció del tracte urinari poden tenir símptomes semblants, com sensació de coïssor en orinar, és important anar al naturòpata perquè realitzi les proves adequades per a determinar la causa dels símptomes i tractar-la de forma eficaç -és molt important veure si han símptomes de febre o tremolors per calfreds-.

Al voltant d’un 5% de les dones amb candidiasi vaginal desenvolupen una candidiasi vulvovaginal recurrent, és a dir, quatre o més infeccions amb símptomes en un any. Encara que és més freqüent en les dones amb diabetis o un sistema immune alterat, altres no tenen cap condició que afavoreixi l’aparició d’aquestes infeccions recurrents. Actualment la candidiasi vulvovaginal recurrent es tracta amb el protocol anteriorment esmentat i se’n va.

Què pots fer si tens una candidiasi vaginal?

Si no pots anar al naturòpata immediatament, pots rentar-te amb aigua amb sal (una cullereta de sal en mig litre d’aigua) o prendre un bany amb sal. Això calma les molèsties i disminueix el creixement dels llevats.

Altres coses que poden ajudar-te són:

.- Evitar tenir relacions sexuals que impliquin contacte genital o buco-genital, en qualsevol cas fes servir el preservatiu.

.- Evitar rascar-te o rentar-te excessivament per a no danyar la zona.

.- El iogurt natural sense sucre aplicat directament en la vulva alleuja els símptomes en algunes dones.

Com prevenir la candidiasi vaginal:

.- Si et recepten antibiòtics per un altre motiu i ets propensa a tenir candidiasi, demana al teu naturòpata que et recomani tractament per la candidiasi alhora. De fet generalment això només sol passar al principi del tractament doncs una vegada s’ha finalitzat es torna a enfortir el sistema immunitari i per tant les infeccions recidivants desapareixen del tot i no fa falta prendre’n més. Una altre tema seria per exemple una extracció dental o un flegmó, que a nivell d’antibiòtic natural es podria prendre extracte de llavors d’aranja o plata col·loïdal.

.- Evita els sabons perfumats, rentats vaginals i qualsevol altre producte en l’aigua per al bany (banys d’escuma …). No utilitzar els sabons amb pH àcid. Utilitza sabons íntims naturals.

.- Cuida la teva salut: Menja bé i fes exercici.

.- Després d’anar de ventre, renta’t de davant cap enrere per evitar que els gèrmens de l’anus passin a la vagina.

.- Evita portar roba ajustada i sintètica, especialment si ets propensa a desenvolupar candidiasi. És aconsellable l’ús de roba de cotó, sobre tot les calces. Si estàs en ple tractament manté la vulva lo més seca possible, es aconsellable anar per casa i dormir sense calces.

.- Canvia les compreses i els tampons amb freqüència.

.- Canvia’t cada dia la roba interior i les tovalloles de bany.

.- Si ets diabètica, controla els nivells de sucre en sang amb regularitat.

.- Si per et banyes amb vestit de bany o biquini, treu-te’l el més aviat possible per evitar la mollena.

Comportament sexual:

.- En casos on la libido estigui molt baixa, abstinència.

.- En casos on la relació es prevegi dolorosa, abstinència.

.- Com a millor profilàctic, utilitzar el preservatiu.

.- En qualsevol cas deixar els anticonceptius orals.

.- Optar per sistemes diferents a la penetració, com les carícies  i la masturbació.

.- De cap manera realitzar sexe oral -buco genital-.

.- De cap manera realitzar sexe anal.

.- Sempre, després del coit anar a miccionar.

.- Si cal, utilitzar com a lubricant “Oli de Pompeia” de F. de Pompeia.